Aquesta és una proposta innovadora que sorgeix per tal de crear un recurs útil a l'hora de treballar les emocions en aquestes edats tan
primerenques, en les quals els infants estan sotmesos a molts canvis (companys,
aula, docents...). Amb aquest projecte pretenem que els alumnes aprenguin a
identificar, controlar i gestionar les seves emocions per fer-ne un ús
correcte.
Esperem que el projecte sigui un recurs útil
per a tota la comunitat educativa, és a dir, per als docents, alumnes i
famílies. I no només d’aquesta escola, sinó també
d’altres que puguin consultar la pàgina web del centre. A més, també esperem
que en ser un recurs viu en la xarxa, es pugui actualitzar i anar introduint
activitats noves sobre el treball de les emocions.
Com tot projecte ha d’haver-hi uns objectius a aconseguir i els nostres són els següents:
Mayer, Salovey i Caruso (2001) parlen de la intel·ligència
emocional des de tres perspectives: com a moviment cultural, com a tret de
personalitat i com habilitat mental.Com tot projecte ha d’haver-hi uns objectius a aconseguir i els nostres són els següents:
- Facilitar recursos emocionals als docents en general i, en particular, als de l’Escola Ramón y Cajal.
- Treballar conjuntament amb l'escola les emocions, per tal d'aconseguir els objectius establerts.
Quan parlem
d’emoció cal parlar de les arrels de la paraula. Així, la paraula emoció prové
del llatí i està formada pel prefix e, que vol dir enfora, i movere, que fa
referència al moviment, l’acció; per tant, l’emoció és allò que ens fa moure.
Rafael Bisquerra (2010) defineix l'emoció com “un estat complex de
l'organisme caracteritzat per una excitació o pertorbació que predisposa a una
resposta organitzada. Les emocions es generen habitualment com a resposta a un
esdeveniment extern o intern”. També segons Bisquerra, aquestes ens serveixen
per motivar la conducta de la pròpia persona, d'adaptació a l'entorn, ens
informen sobre el que passa a un mateix o als altres i tenen una funció social
que serveix per comunicar als altres com ens sentim.
L’any 1990 es va escriure el primer article científic sobre intel·ligència
emocional, emotional Intelligence, de Salovey i Mayer. Segons aquest, “la inteligencia emocional consiste en la habilidad para manejar
los sentimientos y emociones, discriminar entre ellos y utilizar estos
conocimientos para dirigir los propios sentimientos” (Bisquerra, 2009).
L'any 1994 es va fundar el CASEL (Consortium for the Advancement of
Social and Emotional Learning) per potenciar l'educació emocional i social
a tot el món. Gràcies a la publicació al 1995 d'Emotional
Intelligence de Daniel Goleman aquest concepte va tenir una difusió
espectacular perquè l'obra va arribar a ser best seller mundial. En l'obra,
Goleman planteja la discussió entre ment i emoció d'una manera nova. Sempre
s’havia considerat superior la ment, la part racional, per sobre de les
emocions i, Goleman fa el plantejament oposat. Durant els anys posteriors van
sorgir més publicacions que donaven suport al treball fet fins ara.
Salovey i Mayer durant els anys posteriors van refent el seu constructe global de la intel·ligència
emocional estructurant-ho en un model de quatre habilitats interrelacionades
Percepció emocional: Habilitat per percebre, valorar i
expressar emocions.
Facilitació emocional del pensament: Habilitat per generar i arribar a
sentiments per facilitar pensaments.
Comprensió emocional: Habilitat per comprendre l’emoció i el
coneixement emocional.
Regulació emocional: Habilitat per regular les emocions per
créixer emocional i intel·lectualment.
Quan parlem d’emocions hem de parlar de l’Educació
Emocional. Seguint el llibre Educació emocional i benestar de Rafael
Bisquerra (2010): “l'educació emocional és un procés educatiu, continu i
permanent que pretén potenciar el desenvolupament de les competències
emocionals com un element essencial del desenvolupament humà, amb l'objecte de
capacitar-lo per la vida i amb la finalitat d'augmentar el benestar personal i
social” i “l'objectiu general de l'educació emocional és prevenir els efectes
negatius de les emocions i desenvolupar les emocions positives”. L'educació
emocional té com a objectius:
·
Adquirir un millor coneixement de les
pròpies emocions.
·
Identificar les emocions dels altres.
·
Denominar les emocions correctament.
·
Desenvolupar l'habilitat per regular les
pròpies emocions.
·
Pujar el llindar de tolerància a la
frustració.
·
Prevenir els efectes nocius de les emocions
negatives.
·
Desenvolupar l'habilitat per generar
emocions positives.
·
Desenvolupar l'habilitat d'automotivar-se.
·
Adoptar una actitud positiva envers la vida.
·
Aprendre a fluir.
En el nostre sistema educatiu trobem que es
parla d'emoció per primera vegada a la Llei Orgànica d'Educació 2/2006 a
l'article 71 “Se trata de conseguir que todos los
ciudadanos alcancen al máximo desarrollo posible de todas sus capacidades,
individuales y sociales, intelectuales, culturales y emocionales”. Article 17 “Las
Administraciones educativas dispondrán los medios necesarios para que todo el
alumnado alcance el máximo desarrollo personal, intelectual, social y
emocional”. La
LOE recull 8 competències bàsiques i, dins d'aquestes, trobem que dues d'elles
fan referència a l'educació emocional: competència social i cultural i
autonomia i iniciativa personal.
Al Decret 181/2008, de 9 de
setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de
l’educació infantil també apareix la importància que tenen les emocions en
l’espai educatiu, ja que ho podem veure en diferents apartats que mencionarem a
continuació. Exactament diu que “La finalitat de l’educació infantil és
contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu
dels infants, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin
acollits i amb expectatives d’aprenentatge.”. A més a més, la segona capacitat
que han d’adquirir els infants en finalitzar l’etapa d’Educació Infantil
estableix que han d’assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
imatge positiva d’ell mateix i dels altres. Per aquest motiu, l’àrea de descoberta
d’un mateix i dels altres li dedica un bloc de continguts respecte a aquestes,
anomenat “Autoconeixement i gestió de les emocions”. Encara que en altres àrees
i blocs segueix mencionant-les pel seu caràcter transversal.
Segons l'informe Delors de 1996,
l'Educació Emocional és indispensable per al desenvolupament global de l'infant
i l'educació del segle XXI ha d'estar basat en 4 branques fonamentals:
- Aprendre a viure junts desenvolupant la comprensió de l'altre i la percepció de les formes d'interdependència respectant els valors de pluralisme, comprensió mútua i pau.
- Aprendre a ser perquè floreixi millor la pròpia personalitat i s'estigui en condicions de fer més capacitat d'autonomia, de judici i de responsabilitat personal.
- Aprendre a conèixer, aprendre a aprendre per poder aprofitar les possibilitats que ofereix l'educació al llarg de la vida i combinant una cultura general prou amplia amb la possibilitat de profunditzar els coneixements.
- Aprendre a fer per adquirir una competència que capaciti la persona per fer front a situacions i a treballar en equipo. També, aprendre a fer en el marc de les diferents experiències socials o de feina.
